 |
| Hèctor Serra, retrobat a Benissanó |
Tal com comentàrem a l’entrada
“Som els nostres mestres”, el llibre de la falla Vila Nova de Gandia ha guanyat
enguany els dos premis més prestigiosos als quals podia aspirar: el millor
llibret de les falles de Gandia 2014 i el de la qualitat literària del CEIC
Alfons el Vell. Si jo n’hi he parlat del meu mestre de la infantesa, l’Hèctor
ho ha fet, molt generosament, del seu professor del màster. L’Hèctor Serra, el
deixeble etern que estima amb deler la llengua, que tot ell es dóna per la carícia d'una emoció
i que viu només des de la vida i per a la vida.
El taller literari d’Alexandre Bataller:
l’estima per la llengua i per la docència
Ni de bon tros
penseu en aquell professor que entra a l’aula amb posa tibada, trau els seus
apunts groguencs d’anys i anys de repetició infinita i solta la xerrada apàtic
davant d’uns alumnes que es desesperen entre tanta monotonia. Alexandre
Bataller és un professor diferent. Tinc el bonic encàrrec de presentar-vos-el.
I, com a alumne seu que he estat, diré d’entrada que ens calen més ensenyants
de llengua i literatura com ell. Professors que esdevinguen un agent més del
procés educatiu. Que esperonen els alumnes a crear, però implicant-s’hi també,
amb una actitud que palese que no estan per damunt de l’ensenyat, sinó que
interactuen amb ell i participen activament en les consignes literàries. Que
reforcen positivament cadascuna de les creacions que naixen de cada alumne.
Pense que, només així, l’educand pot adquirir una certa confiança en ell mateix
i valorar la llengua i la literatura com unes eines fructíferes i profitoses.
Dec molt als
tallers literaris conduïts per Bataller en què vaig veure’m involucrat fa ara
cosa d’uns tres anys. Jo ja portava un bon temps fent prosa poètica i, de fet,
ja tenia alguns poemes prou treballats. Però el taller em va obrir els ulls: em
permetia compartir els meus escrits amb la resta de companys en una espècie de
retroalimentació productiva. I jo també em mullava de les idees que compartien
amb mi els meus companys. Així doncs, aquella experiència em va reafirmar en la
meua escomesa: vaig prendre embranzida, vaig confiar en allò que ja portava
conreant des de feia un temps, vaig adquirir autoestima i, potser el més
important, vaig seguir escrivint poemes amb la il·lusió geminada. La cirereta
del pastís va vindre en forma de premi. Aquell mateix any, esperonat per
l’aventura, vaig presentar-me al certamen literari convocat per Bancaixa i la
Universitat de València. Fou un any rodó. Mesos més tard, algunes de les meues
composicions formaven part d’una plaquette publicada per la Universitat
de València que va ser l’inici de tot el que ha vingut després.
I és que no
només de memòria viu l’educació. A banda d’incentivar l’habitud lectora i de
difondre i promoure el valor de la literatura, els tallers literaris
orquestrats per Alexandre Bataller provoquen una certa satisfacció per veure’t
participant d’un procés creatiu o d’una obra productiva. Alhora, et permet
familiaritzar-te amb les possibilitats del llenguatge per a expressar
sentiments o estats d’ànim. En conjunt, els tallers inciten a llegir i
escriure, i amb això ja hauríem d’estar ben satisfets en un país com el nostre,
on les xifres de lectura no són precisament massa engrescadores. No debades, el
taller literari en base a consignes va formar part de manera cabdal de les
meues propostes executades a les pràctiques del màster de professor de
secundària. A la fi d’aquestes pràctiques que vaig realitzar en un centre
d’Alaquàs, van ser els mateixos alumnes qui van valorar el taller com una
“estratègia trencadora i atractiva”. Per a mi era un repte aplicar això: en la
meua experiència estudiantil d’anys enrere les classes de literatura amb prou
feines havien consistit en llegir i comentar biografies i fragments. Res
d’incitar la part creativa ni de potenciar les facultats de la inventiva. Però
a les pràctiques vaig comprovar que una metodologia molt més sensual i
estimulant com és el taller donava uns resultats força més engrescadors en els
alumnes. Es tracta, al capdavall, d’enfrontar-te amb els teus propis escrits.
Trobe que tan important és estudiar les obres d’altres com llegir i escriure
les teues pròpies. I també l’ensenyant es troba més còmode.
Més enllà de
l’experiència personal als tallers de Bataller, la feina d’aquest gandià, ben
mirat i en perspectiva, resulta profunda i inabastable. Amb més de vint cursos
a l’esquena com a professor de llengua i literatura a secundària, i actualment
exercint de professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la
Literatura de la Universitat de València, Bataller ha fet honor al seu
llinatge, ha projectat una fèrria aposta per la dignificació del fet literari a
les aules i ha aconseguit que estols sencers d’aprenents visquen la creació amb
les lletres com una renovada pràctica on acudir, experimentar i gaudir, lluny
de les actituds àrides i cantelludes pròpies dels caducs plantejaments
historicistes. El seu primer poemari, Llibre del professor, recentment
publicat per l’editorial Bromera, no és sinó la consecució en vers d’una estima
per la professió, una pissarra infinita d’apunts i dates clau del curs escolar
que li ha valgut el Premi Roís de Corella dins dels XXX Premis Literaris Ciutat
de València (2012).
El poemari de
Bataller arriba després de molts anys esguardant els xavals i les xavales i,
per això, s’hi dóna una aconseguida convivència de composicions íntimes i
sentides que s’adrecen directament al cos d’educands (“Ara us veig, avui i
sempre, mesclats entre vosaltres / independents i únics vivint plegats el somni
/ que des d’avui us emporta a escenaris no escrits“) amb d’altres on el
plural inclusiu dilueix la presència de l’educador en l’espai col·lectiu i el
recol·loca al mateix nivell dels vertaders protagonistes, fent saltar pels
aires tribunes i classes magistrals, i projectant una experiència educativa
basada en la interacció i la participació (“Hem escoltat la felicitat en un
conte, / hem palpat les aspres baranes del riu, / hem fet del missatge massatge“).
I si hi afegim Foix, Beneyto, Graves, Comadira, Ferrater, March o Vinyoli,
cúmul de noms que han ajudat a vestir el treball d’inspiració, el butlletí de
notes per a Llibre del professor resplendeix amb tot d’excel·lents i
punts positius. Lectura imprescindible i poemes per a emmarcar. No deixeu de
fullejar-lo. És una humil recomanació.
Fa poc, el
protagonista d’aquest article em contava en una entrevista que, com a
apassionat del joc dels escacs, li fascina aquella qualitat descrita per Marcel
Duchamp de ser un art que es crea i mor mentre es juga. És la idea que Bataller
ha aplicat a les seues classes. I encara el recorde, uns anys després,
esforçant-se per a no perdre l’equilibri quan irrompia a l’aula amb el rostre
cobert per una inacabable columna de llibres de diferents mides i tactes que
minuts després repartiria a l’atzar sobre els pupitres corcats habitats pels
seus granats alumnes a la vella Escola de Magisteri de València. Un vers, un
sol vers de Granell, Casasses, Marçal o Parcerisas esdevindria, al llarg de la
sessió, una espurna des d’on bastir poemes maldestres, un pretext per esbandir
el temor al full en blanc, on els mots i les idees voletejarien lliures en un
ritus d’iniciació engrescador i suggerent.
Els bons
professors mai no s’obliden.
Hèctor Serra
Periodista i poeta
Exalumne d’Alexandre Bataller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada