UA-38196275-1

dimarts, 17 de gener de 2012

El meu horari

Del vostre tutor, us he demanat allò més íntim: el seu horari. Un horari que conté uns grups, uns cursos, unes classes i tota la resta de dedicacions visibles del seu pas pel centre. En qualsevol professió, l’horari ens determina la vida, almenys la laboral. Com un llaurador, atent als cicles anuals, el professor és un ésser marcat per la roda del temps dels cursos escolars. Perquè allò que, al capdavall, el determina són les cares i ulls, renovats cada curs, amb qui compartirà el seu temps. El poema d’avui parla, precisament, d’això. L’he empeltat a uns versos de Gaspar Jaén, l’estimat poeta d’Elx, dedicats als seus alumnes.



El meu horari

El seu temps és encara
ple de presents diversos, futurs incerts i efímers.

Gaspar JAÉN



Cada curs canviants,
fills del presagi,
de l'incert edifici del demà.
Cada curs uns nous afectes,
una voluntat de mantenir viva
contra els vents i les arrugues,
la innocència que s'encomana i es projecta.

Cada curs el ritual de la criança,
una difícil disciplina de tendreses,
de seduccions pel gest i la paraula.
Lletres de batalla als pupitres,
la fe és en combat,
l'esclat de la creixença.

Agrupaments atzarosos,
anyades eternament joves,
presències inconegudes,
persones, ciutadans futurs.
Als fulls de l’agenda escolar
dibuixe la roda del temps:
amb la vostra vida faig el meu horari.

 
Us deixe, tot seguit, el poema de Gaspar Jaén, extret del seu llibre “El temps present”:

Alacant

Als meus alumnes
a l'Escola Politècnica d'Alacant


Definitivament, un dia no mouràs
més el braç malalt que ara no et deixa dur bé el cotxe.
No sentiràs llavors de cap juny la carícia
sobre el cos d'aquests joves que veus escampats ara
pels jardins i els passeigs de gespa i de llambordes
amb tauler, llapis, goma d'esborrar a les mans:
l'antiga estació de trens de Benalua.

¿Hi haurà cap juny llavors per a ells, dispersats
per un futur que hui és encara d'atzar,
un temps sense memòria? Als bosquets, les xicrandes
deixen caure ses flors de liles i campanes
que cobreixen els cotxes i el terra on hi ha papers
amb esbossats dibuixos, pots de plàstic, ampolles
amb restes de refrescos i d'aigua mineral.

S'inicia el capvespre i el càlid sol ponent
es reflecteix als alts poms de les datileres,
troncs que la brisa gronxa, un cel de colors i ombra.
Inclinats al damunt del tauler de dibuix
passen les hores joves del seu temps, cossos àgils
com la mar i el desig. Visten roba lleugera,
colors vius que s'envolen en l'aire de la tarda.

Per a ells el present no és el pensament,
l'ensomni poderós del temps que et meravella
i enamora. Atents, procuren amb prudència
moure els braços flexibles, mesurar amb traç net
proporció i matèria, representar espais,
acabaments, baranes. El seu temps és encara
ple de presents diversos, futurs incerts i efímers.

Alguns, davant l'error, abandonen l'examen.
Demanen per façanes on fer a l'estiu croquis
i preparar setembre. Fas l'intent d'animar-los
i, agraïts, et somriuen. I obtens, així, el preuat
present del teu temps d'ara. Cauen flors de xicranda

1 comentari:

  1. Hola Alexandre,
    Al llarg d'aquests dies de pràctiques a l'institut he descobert una altra faceta de l'horari. Em referisc a la posició del professor dintre del departament. Qui més mana o més força té, disposa d'un horari fantàstic. L'últim a arribar és qui ha de fer hores separades les unes de les altres i fer els cursos més "complicats". I jo em pregunte: No hauria de ser justament la gent més gran amb més experiència qui fera les classes més difícils??? Ho dic pel camí ja recorregut.

    ResponElimina