UA-38196275-1

divendres, 13 de gener de 2012

Valor


No sabria quantificar quantes vegades he anat a visitar Enric Valor a sa casa, ben a prop de la finca Roja. La primera en tindria uns vint anys i, estudiant tercer de filologia, anàrem a fer-li una entrevista armats amb una enregistradora que no posàrem en marxa, perquè ell ens la féu arribar més tard escrita en la seua Olivetti, per allò de tindre el control del que volia dir. L’entrevista podeu llegir-la ací:
  • Alberola, M. i Bataller, A. (1985): «Una conversa amb Lluís Guarner, Adolf Pizcueta, Àngel Sànchez Gozalbo, Enric Soler i Godes, i Enric Valor», Llir entre cards, 4, València, Associació Cultural de Filologia, pp. 170-191.
 Quan feia classe a Ontinyent, uns cinc anys més tard, li férem un parell de visites a aquella mateixa casa, perquè uns alumnes d’aleshores s’instal·laren a viure, sense saber ben bé on havien anat a parar, just al pis de dalt. D’una d’aquelles visites, feta com a preàmbul a un viatge literari a Barcelona, amb els alumnes de literatura catalana, guarde alguna imatge, més que juvenil.

Més tard, ja a Campanar, el vaig visitar en un parell d’ocasions més. Tot sol, cara a cara, en una relaxada conversa d’hores. Entrava en una mena de túnel del temps i, en eixir, quasi a les fosques, com una revelació, vaig rebre les paraules sobre l’entusiasme dels filòlegs i gramàtics de la seua generació (Sanchis Guarner, Josep Giner, Carles Salvador, ell mateix), que molts anys després em motivaren l’escriptura dels versos de l'entrada anterior dits “Entusiastes”.

He trobat una dedicatòria escrita en un d’aquells moments, humil però d’autèntic valor personal, que compartisc ací:

1 comentari:

  1. El valor(mai millor dit) d'aquest autògraf és infinit...
    que l'empremta de la seua tinta ens marque el camí. No deixes de traslladar als teus alumnes les consignes que vas rebre de l'homenot de Castalla!

    ResponElimina