Dins l'aire net

Camí de Farinós. Horta de Benimaclet. Dia lluminós de primavera. És el primer dimecres de maig  i toca fer una passejada per l’horta, amb els companys de socials i naturals. El company JC ha comprat l’embotit i el pa de Cocentaina. Un pa que ens evoca segles preindustrials. Ens acompanyen alumnes, sempre entranyables, de Magisteri i del Màster. Unes guitarres, un barret de palla i uns llibres de versos de Carles Salvador. Una parada davant el cementeri per evocar el polític de l’idioma, traspassat el 1955 (per cert, on és la seua tomba?). Canyar. Seguim per la via xurra, convertida en un carril bici. Arribem a l’hort, al límit dels termes d’Alboraia i Benimaclet.

Ens espera un antic alumne del mestre. És ara un llaurador prodigiós que ha convertit la terra on va nàixer en una mena de jardí edènic, regat per séquies, amb la refrescant brisa marina que ens saluda i la permanent amenaça del formigó que limita la mirada. Estem fent una classe al camp, amb els mestres del futur, evocant el mestre de la generació decisiva.

Mengem maduixes, collim carxofes, cantem tot un repertori de fruits saborosos tocats per la gràcia d’un Carles Salvador creador d’estampes populars: albercocs, figues, peres, pomes, magranes, codonys, melons d’Alger, bresquilles i, fins i tot, mengem dolços nispros i unes maduixes amb regust de paradís, dites fraules. Llegim el recomanable "Cistell de fruita" (1954), que es presta a la innocent transposició didàctica. El text de l’albada de “La rondalla va per l’Horta” sona amb versió de jota, amb una lletra que se’ns ha ficat al cervell:

Te cante perquè m’encantes,

te cante perquè te vullc;

la llum dels ulls se m’apaga

si no em miren els teus ulls.

Esplendor de l’horta. Hores felices menjant els productes de la terra. Petites collidores al sol. Eucaristia casolana sota un nisprer. Rialles gentils. Companyonia. Esclat amorós enmig la claror de l’horta. El somni ens guia, dins l’aire net.