UA-38196275-1

divendres, 22 de juny de 2012

Ocupant i aprovant



L’última setmana de classes, ara farà un mes, tot just abans de començar els exàmens, una assemblea d’estudiants de la nostra Facultat, determinà un tancament com a mesura de protesta per les retallades educatives, a tots els àmbits educatius i, també, a la universitat. Trenta dies, amb trenta nits. Una ocupació. Uns ocupants universitaris que, contra el que algú podria pensar, no han desatés les seues tasques acadèmiques.
De l’”Ora et labora” de sant Bernat al “Chi non lavora non fa l’amore” d'Adriano Celentano, cada ideal té el contrapunt de l'exigència laboral. També la divisa que ens mou: “amor i lluita”, les dues vessants indestriables de les cançons de Raimon, la vida és dir no i es cloure's, com un puny, en un acte d'amor. Les utopies, per no ser evanescents, han d’anar acompanyades de la dosi necessària de dedicació. Com en aquell maig del 68 francés, les consignes parlen que demanar l’impossible és, precisament, un exercici de realisme.
Els millors lluitadors per la pau” eren, en paraules de Llach, els insubmisos, aquells primers joves que es negaven a fer el servei militar, exposant-se a tota mena de represàlies. Segurament, els futurs mestres que han compartit nit plegats a Tarongers són també combatents per un món millor. “Despertar i sentir la calor dels teus al costat”, escriu una ocupant en rebre el dia dins el lluminós edifici universitari plantat damunt l’horta. La calor dels companys ho és tot, és el cel de Súnion. I la vida acadèmica es creua i es fon amb la lluita: “Hem pujat a fer l’examen i a la primera planta ens hem trobat els nostres companys d’ocupació. S’acabaven de despertar, encara estaven a terra. Ens reberen entre vítols i crits d’ànim. Així donava gust examinar-se. Em sentia capaç de qualsevol cosa, amb una força que costa aconseguir d’una altra manera”.
Que ningú no puga titllar de desvagats aquests nostres lluitadors: “Ocupant i aprovant!”

6 comentaris:

  1. Als qui tenim la categoria de "visitants" quan ens deixem caure per l'edifici blanc de Tarongers se'ns mostrava un enorme mur amb els resultats acadèmics dels ocupants. Dóna gust vore la compatibilitat entre notes i lluita, entre amables converses i cartells encoratjadors. Tot l'esplendor de Súnion, que ens marca el camí entre l'estrés de treballs finals...

    Sort, i lluita!

    ResponElimina
  2. Ha estat un mes sencer de creixement, creixement en tots els àmbits. Començàrem amb la verdor característica de les fruites primerenques i després de 34 dies ens mirem i veiem ulls més madurss. Ulls que no han perdut gaire la brillantor d'entusiasme i lluita del primer dia, però que ara estan molt més preparats per enfrontar-se a la realitat. Sabem el món que volem i som conscients del que ens costarà aconseguir-ho, però anem fent camí i teixint xarxa. Diuen que tota experiència és creixement i aquesta ho ha sigut sense dubte. Mai no havia enfrontat un període d'exàmens amb tanta força. La força que em donaven les ganes d'aprendre, de ser millor, més conscient, més justa...
    Acabem aquesta primera etapa de concientització per tornar de nou a Setembre on ens seguirem educant els uns als altres però buscarem també noves ferramentes de pressió. I amb motiu de la nostra última setmana, estem portant a terme unes jornades en defensa de l'educació pública a la facultat a la que tot el món està convidat.
    Serem, si ens ho permeten, professionals de l'educació, així és que res millor que vivències com aquesta per aprendre. Aprendre sobre la societat en la qual vivim però també sobre nosaltres mateixos, com a conseqüència de la sempre enriquidora convivència. I és que aquests dies, arribaves a casa i senties que et faltava alguna cosa... Arribaves a la facultat i et senties com en casa.
    Mai no havia vist la universitat com un lloc on poder intercanviar idees i aquests dies podem dir orgullosos que ho hem aconseguit.
    volem una altra societat per a una altra educació i una altra educació per a una altra societat.

    ResponElimina
  3. Hui hem desocupat... Sense paraules. Són quasi les dos del matí i seguisc mirant el sostre... És nit d'escoltar Coral Romput.

    ResponElimina
  4. Laura Súnion coneix la medicicina exacta.
    "Després de certes coses cal tornar a casa".
    Mentre les gents veuen futbol, vosaltres participaveu de la cerimònia poètica dels rapers d'Arrap, com volent perllongar el mes de lluita. Però cal saber retirar-se en plenitud.
    Això sí, Coral Romput ha de ser l'antídot.

    Una lenta tristesa,
    un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
    He tornat. Feia temps que no havia tornat.
    Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
    Entre dues clarors recórrec uns carrers.
    Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
    Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
    Sentiria aleshores una tristesa horrible.
    T'he despullat de tot allò que m'agradava.
    De tot allò només et queda l'alegria.
    Jo només busque en tu l'alegria de viure.
    Només aquella joia. Només, només, només!
    Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
    Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
    Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
    ara que aquest desig és l'únic que em sosté
    mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
    Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
    i sent el veïnat ocult de l'alegria
    i en girar un cantó crec que em vaig a morir.

    Per cert, demà dijous anirem al bar del mercat (no el del central, sinó un altre de més popular). Hi esteu convidades. Un nou estiu ens saluda.

    ResponElimina
  5. INVITACIÓN

    Entra, la casa está oscura y en calma.
    Descansa tu cuidado, duerme el lucro.
    Ve la porosidad de este silencio.
    Desnuda el sucio traje de rutina.
    Gusta el blanco susurro del sosiego.
    Olvida la tormenta del afán.
    Sueña infantil deseo y existencia.
    Descubre la grandeza del prodigio.
    Oye el alegre azul de la certeza.

    Regresa, encontrarás la puerta abierta.

    M.

    ResponElimina
  6. Benvolgut M. Vosté és un poeta que practica una poesia pura i nua. Vosté convida al retorn a la casa amb un llenguatge postsimbolista. La vida professional en aquella casa on ens trobem necessita molta èpica, tot un codi guerrer i cavalleresc, amb el control de les aparences cortesanes. La instrospecció espiritual que vosté practica no té cabuda en aquell àmbit. Per adonar-se'n ha hagut de patir i sentir el dolor. Ens queda l'últim reducte, la casa, ara sí.

    ResponElimina