L’onze de setembre vaig fer cap a la ciutat dels sants (la ciutat de Laura, que hi té dedicat un carrer). Una diada històrica. La ràdio m’acompanyava en el cotxe i em feia arribar uns sentiments únics i irrepetibles. Una gentada com mai no s’havia vist omplia Barcelona, mentre jo cercava el camí d’Osona. Havia oblidat la càmera i sabia que havia de prestar atenció a tot el que m’havia de trobar amb els cinc sentits. Vaig recordar, una vegada més, aquell curs 86-87 a Alacant. Aquell sopar amb Ferran Cremades, després de la presentació d’Hotel Àfrica, aquella novel·la protagonitzada per Àlex March, el fotògraf que s’adona que ha oblidat la càmera, just quan arriba a Tunis. Aquell dimarts festiu la ciutat era plena de senyeres i d’estelades als balcons, però quasi òrfena de catalans.
