Afirma Bataller

Va ser una vesprada de dissabte, concretament el 27 d’abril. Dies de tempesta i de fortes pluges primaverenques. Al passeig Machado dels Jardins dels Vivers de València, allà on s'ha esdevingut la 48ª Fira del Llibre. Uns dies després de les exitoses I Jornades “Literatura, Territori i Educació”, on el sol havia lluït resplendent damunt l'espai obert del Lluent de l’Albufera. Havia passat per la caseta de l’editorial Bromera a signar els primers llibres i, just abans de l'escena de la imatge, em cridaven per a fer l’entrevista, prèvia a la presentació del “Llibre del professor”, aquest nou fill, que ens ha nascut fa escasses setmanes. Anava amb pressa, la jaqueta i el llibre a la mateixa mà, la mirada perduda, segurament cansat, obrint-me pas entre la gentada que passejava entre llibres. La imatge amb què encapçale l'entrada  va ser presa pel fotògraf de la Fira. En veure-la publicada vaig recordar l'estampa d'aquell Marcello Mastroiani, fent de Pereira, el periodista cultural creat per Tabucchi, a l’Afirma Pereira.

I, sí, hi vam gravar una entrevista prèvia a la presentació, al pavelló del Gremi de Llibreters, amb Manolo Gil, que havia llegit el llibre, un fet que facilita la convesa i la comprensió mútua. No ha estat la primera, però, perquè al plató del Levante TV n’havíem enregistrat una altra, el dia anterior, divendres per la vesprada, al programa Vent de Llevant, conduït per la rutilant Verònica March.  A la taula del plató va quedar la rosa de paper, feta pels alumnes, immortalitzada, de mà en mà, televisivament.

La presentació del llibre, a cura del director de la col·lecció de poesia de Bromera Josep Ballester, que hi va  el recorregut pel símil escaquístic que recorre el llibre, va comptar amb l’’Emili Rodríguez-Bernabeu, que presentava Talismans (l’Alacant del 86, el Jorge Juan, aquell temps i aquella ciutat foren motiu de conversa recurrent en els moments previs). La pluja i la coincidència amb la manifestació del 25 d’abril restà alguna assistència. Però hi van ser els més fidels, les dones de casa, els amics, els companys d’institut i d’universitat i, com una revelacio, l’antiga alumna i lectora dels poemes en versió mecanoscrita, fidel i emocionada llibre en mà. A tots, gràcies per ser-hi. 

Afirma Bataller la seua satisfacció per haver rebut el premi Roís de Corella dins els XXX Premis Ciutat de València, a la mateixa ciutat on viu, que mostra el costat dolç. L'estat de satisfacció s'extén a l’edició del llibre que ha preparat l’editorial Bromera, en la seua col·lecció de poesia, molt acurada en la presentació i en els detalls, des de la portada a les notes finals.

Afirma Bataller que el Llibre del Professor està format per cinquanta poemes que s’ordenen seguint el fil conductor d’un curs escolar, com una metàfora de la vida, des de l’inici a la fi. El centre escolar és un microcosmos, amb unes regles i unes constants, que parlen de la vida, del pas del temps, dels inicis i de les separacions.

Afirma Bataller que els poemes prenen la mirada del professor de llengua i literatura cap a la seua professió des dels inicis a Alacant, que com el temple de Súnion “evoque de lluny amb un crit d’alegria”. El professor és vist com “El llaurador etern” que sembra una llavor que mai no sap si arribarà frutificar. Els alumnes són, en prou casos, agents provocadors i destinataris últims dels versos. Són evocats, recordats, pel que tenen de contrapunt del mestre. Amb ells compartim les hores del curs, però també la passió per la llengua i la literatura. El nostre objectiu passa perquè empren la llengua més enllà de les aules, pretenem que la literatura els siga un referent i un camí de coneixement, en un moment en què el jove està decidint les coses importants de la vida. És per això que hi apareixen itineraris literaris compartits. De de València,  Burjassot, Elx, Mallorca, Girona o Barcelona fins el punt de partida que pot ser Ontinyent o un racó de l’Horta engolit per la ciutat anomenat Campanar.

Afirma Bataller que els referents literaris que s’hi esmenten i es convoquen al llarg del Llibre del professor són també diversos, començant per Enric Valor i el seu compromís lingüístic, el Gabriel Ferrater sempre jove de Les dones i els dies o el qui fa de Pigmalió amb l’Helena, el poeta del sud Gaspar Jaén, amb la seua força elegíaca, però sobretot Vicent Andrés Estellés, que és el poeta més citat, perquè és també el poeta que més hem compartit amb els joves.

Afirma Bataller que, com a exercici expressiu, ha volgut despullar la seua llengua literària d’artificis retòrics, fent ús, en ocasions, d’un registre conversacional, apte per a un diàleg poètic.

Afirma Bataller que dedica el llibre als “agents provocadors” dels versos, però el conjut representa un homenatge a la tasca dels mestres anònims, els que no són mai notícia, els mestres que transmeten dia a dia la passió pel coneixement, i que, per damunt de les dificultats i les impostures, dediquen el temps de les seues vides a l’educació dels ciutadans futurs.
Tot això que afirma i tant que de segur li queda per dir.