L'herba creix de nit

En la seua visita a la universitat, el professor Xema Palanca ens explicà la seua concepció de la “pedagogia de l’invisible” amb una citació d’un vers d’Enric IV de Shakespeare: “l’herba creix de nit”. La feina del mestre és, llevat de les excepcions que ens semblen evidents, invisible. Hui divendres han acabat definitivament les classes i he aprofitat per dir adéu als alumnes irrepetibles, amb unes paraules i versos que els he llegit com a parlament final i dedicatòria, mentre al meu darrere es projectaven unes dolces imatges d'aquella sessió d'improvisació teatral viscuda amb ells --entre elles, l'estampa a favor de la felicitat que encapçala aquesta entrada--, i, al davant, se’m mostrava una escampada de mirades úniques i estupefaents, que encara vigilen els meus somnis.

Nàpols al cor

Comentava el medievalista Jaume Turró que investigar a la Biblioteca Nacional de Nàpols era tot un privilegi perquè des de les seues finestres podia contemplar els més bonics capvespres del món. La silueta de Nàpols, vista dels del mar, no pot ser una altra que la que mostra la Tabola Strozzi, una imatge pintada entre 1472 i 1473 que il·lustra l’entrada triomfal de l’armada catalanoaragonesa després de la victòria naval a Ischia, contra Giovanni d’Anjú el 12 de juliol de 1465. El Castel Nuovo, la impressionant fortalesa reial que guardava el port i la ciutat, és encara una imatge en la memòria. Així la vaig trobar l’any 1997, quan hi vaig anar per parlar del joc dels escacs durant el regnat del rei Alfons el Magnànim. La ciutat se’m revelà esplendorosa com un ensomni i, des d’aleshores, a les classes de batxillerat el segle d’Or valencià va tenir sempre la seua parada napolitana.

Primavera poètica i literària