UA-38196275-1

dimarts, 15 de juliol de 2014

Dir i fer versos a Montserrat


Vaig pujar a Montserrat la nit que Alemanya li marcà set gols a Brasil. Havia eixit tard de València perquè encara tenia un bon grapat d'assumptes procedents del meu cau universitari, que havia de deixar tancats. Com sempre, la parada al Delta, solitària i amb mosquits, marcava l'equidistància entre els dos mons. I, encaban, el camí nocturn i quasi inconegut cap a la Serra d’Or. Un plaer, novament, escoltar la ràdio en català (censurada i impensable ara al sud del Sénia). Després d'un control d'accés, com les portes d'un estrany cel, em  tocaven les dotze de la nit quan vaig arribar, amb una maleta i dos caixes de llibres de poesia. Tenia un sopar fred damunt la taula de l’hotel solitari. La conserge exercí de cambrera i vaig confondre el vinagre pel vi i, després d’aparcar el cotxe fora del recinte, vaig sentir el fred avisador de la nit.

L’endemà a les nou, em telefonava el professor i poeta Clopés, neguitós en temps de vacances i sense alumnes, i amb ell vaig compartir el matí, en una conversa inacabable, fent el ritual de la visita a la Moreneta. “Los pensaments no em davallen avall”, déiem recordant March. 
Dinàrem prompte i, a les tres i mitja, el café conversa amb els alumnes de la Cinquena Escola d’Estiu de Montserrat (La màgia de la paraula en laLiteratura Infantil i Juvenil). Hi vaig llegir i comentar poemes del Llibre del professor (“Esperant els àngels”, “Clau mestra”, entre d’altres). Després, a la sala Sant Maur, vaig engegar  un taller poètic, amb uns alumnes de gran nivell. Als pocs minuts havíem escrit el primer poema, tot seguint un poema de Vinyoli. Escrivíem versos i posàvem en comú els versos. La llengua poètica i l'expressió personal. A Montserrat, amb els participants del curs, vaig sentir la bonhomia. Majoritàriament docents que hi pugen des de fa cinc anys, per gaudir de la trobada, de les sessions literàries i per descomprimir l’ànima. Per encetar, de la millor manera,  les vacances.
Montserrat és un espai de revelació, de retrobament amb un jo íntim que les circumstàncies banals de la vida ens havien desfigurat.  Cal allunyar-se de la superxeria per poder mirar endins. Especialment en el moment revelador de la nit, caminant per la serra amb el grup, sota la llum de la lluna, amb el fred sempre, divisant castells d’artifici llunyans, amb el guiatge verdaguerià de Ramon Pinyol. I, quan la nit ens aplegà en un punt on el camí acabava, Na Caterina Valriu ens contà un conte deliciós, amb referents de la Matèria de Bretanya. Quedàrem captivats per la paraula, per la capacitat lírica i seductora de la companya mallorqina. Un bell moment que ens deixa empremta. 
Al dia següent, el somni monserratià, la puresa impossible, s’esvaïa per a mi i havia de tornar a València, per una convocatòria d’examen. També per recollir el fruit del treball dels estudiants que tan presents he tingut tot el curs. 
Abans, però, mitja hora de conversa impagable amb el pare Massot que m’emporte com a tresor. Després de les llaudes de la comunitat benedictina, asseguts en unes humils cadires de boga, tots dos cara a cara, parlant de llibres i literatura. Sentiments que s'apleguen: catalanitat i espiritualitat. En acomiadar-nos, em va fer la imposició de la mà damunt l'avantbraç, amb una delicadesa difícilment oblidable. Un signe que, des de llavors, associe a la muntanya màgica.
Han passat uns dies. Ara que els alumnes han lliurat els seus treballs finals, el professor es troba buit. Vagareja la seua ment i vagaregen els seus passos. Hui dia 15 de juliol, més tard que mai, ha baixat per fi al carrer, amb la motxilla carregada d’uns altres treballs. La vivesa dels carrers valencians m’ha cridat a la vida, més enllà del cau on se’m passen els matins. Per eixir dels cercles de l'absurd, necessitava pensar, com Estellés, en el costat feliç de l'existència i del viure, en aquell impossible "alegre veïnat" de la València antiga, més directament encara, en èglogues ("Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga").


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada