Penyora o far contra l’oblit i el tedi

Entre els múltiples ensenyaments que dec al meu (ex)professor Vicent Salvador hi ha la descoberta del sonet “Argila” de Toni Mestre. Hi ha poemes, hi ha versos, que sempre ens acompanyen, que mai no se’ns en van del cap. Un és aquest, que fa d’un objecte una “penyora o far”, que esdevé  antídot de l’oblit sempre que tornem a ell. Al Llibre del professor evoque els versos del sempre enyorat Toni Mestre, quan eleve les dedicatòries dels alumnes, arribades a la fi del curs, a la categoria suprema de penyora. Ahir, mentre jo era dins una (tediosa) reunió, una (ex)alumna –poeta i seguidora del blog‑ em deixava un pòsit a la porta del despatx, per agrair-me que haguera anat a veure-la en un acte acadèmic. Senzill i directe, tant que em va elevar l’ànima.

Aprofite per compartir el poema de Toni Mestre, el qual vaig dur al meu centre escolar, per compartir diàleg amb els alumnes, un 12 de maig de 2005, com la dedicatòria al llibre evoca.

 Argila

El taulellet de blaus tan portuguesos

que un jorn joiós i, ai las, ja vell portares

d’un curt sojorn per terres de Coimbra

segeueix guardant el teu record intacte,

penyora o far contra l’oblit i el tedi

que a poc a poc del teu somrís m’allunyen,

sobre el vernís gastat d’aquell prestatge

on jauen discs i llibres i memòries.

Si un dia ve i el vent desfà en engrunes

aquest fragment tan fràgil de tendresa,

que em fa conhort i em diu que m’estimares,

recordaré amb tactes de nostàlgia

els seus blaus lleus, la seua argila pura,

l’altiu genet d’amor que hi cavalcava.

Toni Mestre, Fletxes de vent, 1981