UA-38196275-1

dimecres, 27 de març de 2013

Aniversari: vint anys sense Estellés



27 de març de 2013. Avui fa vint anys de la mort de Vicent Andrés Estellés. On érem aquell dia del 1993? Ho recorde bé, perquè era a l’institut de Campanar, fent classe. Entretant, un bon grapat d’alumnes d’Ontinyent eren a Burjassot, al soterrar. Fins aquell dia, quan encara no havia complit els trenta, el 27 de març era per a mi només la data del meu natalici. Des d’aleshores, l’aniversari que celebre, inevitablement per sempre més, és doble. Retornem al jo íntim, que s’empelta amb el record de la veu del poeta. És per això, que una vegada més he tornat a Burjassot. Concretament, a dos epicentres de forta càrrega estellesiana: el cementeri i el pati de sant Roc. Era migdia i els morts reposaven tranquils mentre al pati uns xiquets jugaven a pilota. Dia de sol, de vent i de silenci. Ressonaven versos al cap, una música de Nèstor Mont damunt versos primaris i contundents:
Burjassot, un nom de pólvora,
escrit amb lletres de foc.
Jo vull que els morts del meu poble
em facen entre ells un lloc. (...)
Mort encara veuré encara
la pujada de Sant Roc.


Una mica distret, m’he assabentat de la significació de la data exacta d’aquest dimecres sant pel correu matiner d’un seguidor d’aquest “Llibre del professor”. L’home dels pantalons vermells m’ha fet arribar una nota que anticipava el passeig d’aniversari inevitable: “Per molts anys, cavaller. Que la passejada estellesiana li amere l'ànima i l'esplendor de Súnion guie els seus passos. Salut i entusiasme.” Després, una telefonada dels pares, em servia de felicitació joiosa, just abans de rebre l’ensurt del missatge d’un banc d’infausta memòria: “Felicitats en un dia tan especial per a vós”. Ben especial, certament. Vint anys després, repetim el passeig d’aniversari. La molsa que ens reclama i que creix entre les lloses blaves del pati de sant Roc. Un dia assenyalat, carregat d’evocacions i de memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada