Havia de ser un alumne qui
sabera extraure’n, amb intel·ligència i subtilesa, el suc als versos del
professor. Que a més, sabera plantejar les qüestions d'interés. Un periodista que en el trànsit d’esdevenir professor va descobrir les
virtuts de la paraula poètica, que ja covava dins seu. Hèctor Serra, descobert en les aules sempre
entranyables de Montolivet, a tocar de les aspres baranes del riu Túria, de qui
vaig ser tutor de les seues pràctiques escolars fa dos cursos, corredor amunt
sempre, i a qui vaig veure nàixer com a poeta amb els versos sorprenents de Terrabastall suburbial (2010), autor del
llibre de poesia Trémolo (2012), ha
conduït amb mà sàvia una extensa entrevista que, tot partint del “Llibre del professor” transita pels
senders de la relació entre poesia i educació. A aquest aldaier que pensa en
vers i escriu idees precises li he d’agrair l’interés i és ell qui ha sabut
extraure i despertar les paraules que expresse en una entrevista ‑"el gènere
mentider", com dic en un vers del llibre‑ publicada avui al Diari digital Núvol: Alexandre Bataller: “El món cau,però la paraula ens salva”. Preneu-vos el temps necessari i llegiu-la amb calma.
Us avise: és molt extensa i hi suren molts dels temes importants. Espere que us agrade. Les imatges han estat preses aquest dilluns a la Biblioteca d'Educació "Maria Moliner", on vaig lliurar un exemplar del llibre.
Reproduiré
ací l’entrada escrita per l’Hèctor Serra, una ressenya acurada i certera, que he d'agrair (de professor a alumne fidel). Ha
estat publicada, també, al seu blog L’extraradi.
D'alumne a professor
Els bons professors mai no s'obliden.
Encara recorde l'esforç per no perdre l'equilibri en un Alexandre Bataller
(Gandia, 1964) que irrompia a l'aula amb el rostre cobert per una inacabable
columna de llibres de diferents mides i tactes que minuts després repartiria a
l'atzar sobre els pupitres corcats habitats pels seus granats alumnes a la
vella Escola de Magisteri de València. Un vers, un sol vers de Granell,
Casasses, Marçal o Parcerisas esdevindria, al llarg de la sessió, una espurna
des d'on bastir poemes maldestres, un pretext per esbandir el temor al full en
blanc, on els mots i les idees voletejarien lliures en un ritus d'iniciació
engrescador i suggerent.
Amb més de vint cursos a l'esquena com
a professor de llengua i literatura a secundària, i actualment exercint de
professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la
Universitat de València, Bataller ha fet honor al seu llinatge, ha projectat
una fèrria aposta per la dignificació del fet literari a les aules i ha
aconseguit que estols sencers d'aprenents visquen la creació amb les lletres
com una renovada pràctica on acudir, experimentar i gaudir, lluny de les
actituds àrides i cantelludes pròpies dels caducs plantejaments historicistes.
Llibre del professor no és sinó la consecució en vers d'una estima per la
professió, una pissarra infinita d'apunts i dates clau del curs escolar que li
ha valgut el Premi Roís de Corella dins dels XXX Premis Literaris Ciutat de
València (2012).
El poemari de Bataller arriba després
de molts anys esguardant els xavals i les xavales i, per això, s'hi dóna una
aconseguida convivència de composicions íntimes i sentides que s'adrecen
directament al cos d'educands ("Ara us veig, avui i sempre, mesclats entre
vosaltres / independents i únics vivint plegats el somni / que des d'avui us
emporta a escenaris no escrits") amb d'altres on el plural inclusiu
dilueix la presència de l'educador en l'espai col·lectiu i el recol·loca al
mateix nivell dels vertaders protagonistes, fent saltar pels aires tribunes i
classes magistrals, i projectant una experiència educativa basada en la
interacció i la participació ("Hem escoltat la felicitat en un conte, /
hem palpat les aspres baranes del riu, / hem fet del missatge massatge").
I si hi afegim Foix, Beneyto, Graves, Comadira, Ferrater, March o Vinyoli,
cúmul de noms que han ajudat a vestir el treball d'inspiració, el butlletí de
notes per a Llibre del professor resplendeix amb tot d'excel·lents i punts
positius. Lectura imprescindible i poemes per emmarcar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada